Rotary Club Olot - La Garrotxa | Història
431
page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,page,page-id-431,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive
 

Història

El Rotari Club d’Olot, primer club rotari a Olot.

Jaume Reig, membre i primer president del Rotary Club de Figueres, és la persona clau per entendre els inicis d’aquest club.

A finals de novembre de l’any 1983, Jaume Reig, president fundador del Club de Figueres i representant nomenat pel Governador de l’únic districte llavors existent a l’Estat espanyol, va iniciar la creació d’un club a La Garrotxa. A una primera reunió, sense saber de què anava la cosa, van ser citats al Restaurant “El Purgatori d’Olot”, el senyor Tomàs Feliu de Cendra, el senyor Francisco Javier Domènech Díaz Calderón i el senyor Manuel Faus Pujol. Van acompanyar al senyor Reig, el senyor Albert Casellas (pare del rotarisme a Girona) i un membre del club de Figueres, el senyor Enric Viñas. Dels tres olotins convocats, sembla que l’únic que sabia de què podia anar la cosa era el senyor Domènech. Els altres dos, malgrat la reunió es fes al Purgatori, no imaginaven per on podrien anar els trets. A la reunió, Albert Casellas hi va posar tota la seva eloqüència per explicar què era això del Rotary i, així mateix, el senyor Jaume Reig hi va posar l’ànima.

En el següents dies, els tres “escollits” van consultar enciclopèdies així com llistats de socis coneguts per la seva categoria personal i professional i, després de quinze dies de reflexió, va tenir lloc una altra reunió al Restaurant El Purgatori. Sembla ser que, convençuts, els olotins accepten.

És llavors quan es posen a treballar ja que cal un mínim de vint membres. Les reunions van passar a ser setmanals i, a finals de desembre, a Cal La Nacia, l’assistència ja era de set companys. Calia determinar la seu social, que sempre és un restaurant, i hi havia opinions diverses, però va guanyar el restaurant Font Moixina, un paratge d’interès turístic i marc incomparable. Els senyors F. Xavier Domènech i Joan Fàbrega van anar-hi a negociar.

A la Festa de Nadal, sopar de tot els clubs de la província, van assistir-hi els Senyors Josep Maria Gou, Antonio Sala i Manuel Faus, comprovant l’esperit de germanor entre els socis rotaris. Recolzats pels clubs de la província (Girona, Costa-Brava Centre i Figueres) ens vàrem amigar amb el Club francès de Bedarieux-Lamalou les Bains (president Bernard Coste). Es va escollir (millor dit, el senyor Reig va proposar/aconsellar) com a primer President al senyor Faus; notari i familiaritzat amb els papers, semblava útil per a redactar la carta constitutiva i les gestions d’inscripció administrativa. El primer secretari del club va ser el senyor Miquel Rispau. El llavors President Internacional del Rotary, el senyor Skelton, en carta de 5 de juny, ens donava la benvinguda, és a dir, havien aprovat el nostre club: Podíem ser club Rotary.

I a córrer.

I arriba el 26 de maig de 1984, dia del lliurament de la nostra carta constitutiva, a càrrec del governador el senyor José Maria Orlando, amb un preciós i emotiu discurs. La Festa va ser memorable, amb assistència d’autoritats locals, companys de molts clubs i els vint-i-dos flamants fundadors amb les seves senyores. La premsa local i provincial se’n va fer ressò. Cal remarcar que dels vint-i-dos socis fundadors, divuit eren industrials, tres professionals i un era, tal i com dèiem en broma, un “tertius genus”, l’artista “Jordi Danès”. El club ja estava constituït amb força; la força que va donar ànims al senyor Tomàs Feliu de Cendra a iniciar el club del Ripollès. Els tres primer anys ens van atorgar diversos premis. El primer va ser el premi al millor club nou, els altres dos eren el premi al millor club del districte.

I així la roda rotària ha anat seguint i seguint fins a dia d’avui.

Que l’esperit del Rotary ens acompanyi a tots molts anys.